MEAM. 22.02.2022

        

                                           

                                                   

                           - I -

 

   LE SACRE DU PRINTEMPS (1912-13)

 

 1.- L'Adoració de la Terra

 

 Introducció

Els Auguris primaverals

Joc del rapte

Rondes de primavera

Joc de les tribus rivals

Processó del savi

El savi

Dansa de la Terra

 

 2.- El Sacrifici

 

 Introducció

Cercles misteriosos de les adolescents

Glorificació de l'Elegida

Evocació dels ancestres

Acció ritual dels ancestres

Dansa Sacra (l'Elegida)

       

                                 - II -

 

            APOLLON MUSAGÈTE (1928)

 

 1.- Introducció

2.- Variació d'Apol.lo

3.- Pas d'acció

4.- Variació de Calliope

5.- Variació de Polimnia

6.- Variació de Terpsicore

7.- Variació d'Apol.lo

8.- Pas a dos

9.- Coda

10.- Apoteosi

 

Carme Just, imatges

Carles Puig, piano

STRAVINSKY, 50: MUSICA I IMATGE

 

        La figura del compositor rus-franc-americà Igor Stravinsky (1882-1971) va dominar la primera meitat del S XX i la seva influència continua essent viva als nostres dies. Stravinsky representà al camp musical el que Picasso va significar al món de la plàstica. Ambdós personatges, desprès de protagonitzar poc abans de la I Guerra Mundial el trencament amb els principis estètics del S XIX, van travessar diversos períodes creatius al llarg dels quals es van reinventar a ells mateixos alhora que configuraven molts dels més significatius paradigmes artístics de la seva època. Al llarg d'aquest dilatat i més que variat periple l'obra de Stravinsky, partint de les darreres derivacions de les escoles nacionalistes russes del XIX (Rimsky, Glazunov, Scriabin) i desprès d'afegir alguns elements de la música francesa contemporània (que també inicià una fructífera influència provinent de la música russa), s'endinsà en primer lloc en l'anomenat període rus. En aquesta fase van aparèixer en ràpida successió els primers i més coneguts ballets del seu autor, L'Ocell de Foc (1910), Petruixka (1911) i La Consagració de la Primavera (1912-13), concebuts i estrenats per la Companyia dels Ballets Russos de Serge Diaghilev. Tot i que aquest període encara hauria de donar lloc a un bon nombre d'obres mestres, com ara Renard (1916), L'Histoire du Soldat (1918) o Les Noces (1917-1922) l'obra que potser sintetitza millor el pensament del seu autor i configura un dels referents musicals més influents del S XX continua essent Le Sacre, obra acollida amb un famós escàndol a la seva estrena al maig de 1913 al Theâtre des Champs Elysées de Paris (tot i que la seva presentació com a obra de concert poc temps després representà un èxit igualment apoteòsic). La partitura original va ser revisada en nombroses ocasions pel seu autor, fent-se servir posteriorment en una multitud de coreografies (M. Béjart, P. Bausch....) i fins i tot en una cèlebre seqüència de dibuixos animats (Fantasia, 1940).

Després del període rus Stravinsky es va embarcar en l'anomenat període neoclàssic, a on el distanciament respecte de la música del S XIX es va consolidar tot redescobrint la música de períodes anteriors (Bach, Beethoven, Renaixement). El ballet Apollon Musagète (1928), primer fruit de la rica col·laboració entre el compositor i el coreògraf G. Balanchine, tipifica el que s'ha anomenat 'ballet blanc' i en determinats moments es fa sentir l’influencia de Tchaikovsky. El període neoclàssic es va estendre del 1920 fins a principis de la dècada dels 1950, residint ja l'autor als Estats Units, època a partir de la qual Stravinsky es va anar endinsant dins el seu darrer període, l'anomenat serial, i a on les influències principals van ser l'obra d'Anton Webern i la polifonia renaixentista. Malgrat aquests canvis estilístics, avui en dia tendim a considerar l'obra de Stravinsky com un 'contínuum' a on la forta personalitat creativa del seu autor és capaç d'unificar les diverses fases compositives.

En moltes ocasions s'ha fet notar -i la història palesament ens ho demostra- que la música de Stravinsky és capaç d'establir forts lligams amb la plàstica, especialment amb la dansa, però també amb la pintura, tot i la seva (volguda) manca de descriptivisme. Si la música del XIX s'agermana fàcilment amb la literatura, la del XX ho fa millor amb la plàstica i la dansa. Aquest fet es troba relacionat, entre d'altres elements, amb la dimensió física de la música stravinskiana. En fort contrast amb la música wagneriana, provinent d'una orquestra curosament invisibilitzada al teatre de Bayreuth, en moltes obres teatrals de Stravinsky el conjunt instrumental forma una part més del col·lectiu escènic a on els gestos dels instrumentistes es relacionen així amb el resultat sonor. Un segon factor que contribueix a la vessant plàstica és l'element rítmic, sovint protagonista a la música de Stravinsky, que atorga claredat i psicomotricitat a les línies sonores.

Stravinsky va escriure música destinada a la dansa dins tots els seus períodes compositius. A més, moltes de les seves peces concertístiques han estat posteriorment utilitzades com a base per 'ballets'.

Amb aquest projecte, tot retent un homenatge al compositor en ocasió del cinquantenari de la seva mort,  volem explorar aquesta simbiosi oferint unes imatges visuals que ressonin amb les imatges aurals de dos dels més representatius ballets de Stravinsky. Per La Consagració de la Primavera la Carme Just ha creat unes imatges inspirades en l'antic i no tan antic art rupestre de molts indrets del món. El simbolisme màgic d'aquestes representacions es troba íntimament relacionat amb la gènesi i coreografia original d'aquest ballet, que evoca els ritus ancestrals de fertilitat, que inclouen el sacrifici humà d’una donzella que dansa fins a morir extenuada. En fort contrast, el punt de partida per Apollon Musagète ha estat l'extraordinària coreografia de G Balanchine, coreografia que pretén oferir imatges de dansa que es corresponguin a la serena composició musical. En ambdós casos les imatges de partida han estat intensament treballades tot aconseguint una unitat estilística i una correspondència amb la música. La reducció per a piano de Le Sacre du Printemps ha estat preparada per en Carles Puig a partir de les versions orquestral i de piano a 4 mans del propi compositor. La versió emprada d’Apollon Musagète és la reducció pianística del propi Stravinsky. Sigui també aquest concert un petit homenatge a un dels millors intèrprets d'Apol·lo, el ballarí nord-americà Jacques d'Amboise, qui ens ha deixat aquest any.

Carme Just. Es va llicenciar en historia de l art a la universitat de Barcelona. En els darrers anys ha estudiat fotografia i vídeo a diferents escoles. En l actualitat combina la docència amb els viatges, la musica i els projectes fotogràfics. Viatja pel país i pel món buscant noves experiències visuals i plàstiques, que combina posteriorment amb resultats quasi pictòrics.  En els seus darrers treballs explora la sinergia entre musica i imatge per tal de conduir a l espectador a experiències mes immersives i és en aquesta línia  que es poden situar els projecte Winterreise i Nipotopia.

Carles Puig. S’especialitzà en acompanyament vocal i instrumental amb Àngel Soler. Ha col·laborat regularment amb els tallers de cant de C. Bustamante, M. Aparici, A. Ricci, D. Cortès, Amics de l’Opera de L’Hospitalet, Companyia d’Òpera Arts, Òpera Alternativa i Joventuts Musicals, realitzant nombrosos concerts a Catalunya, Espanya i França  Ha realitzat nombrosos concerts de música vocal catalana com el cicle ‘Un segle de lied català’ al Festival Grec 97 de Barcelona. Ha conreat també la música contemporània (estrenes de J.M.Mestres-Quadreny, T.Marco,...) i l’espectacle de cabaret. Ha realitzat diverses gravacions per a Catalunya Música i RNE Ràdio 4. Entre d’altres CD, destaca  la versió catalana de ‘Les Mamelles de Tirèsies’ de F. Poulenc, que rebé grans elogis de la critica.  És doctor en Ciències Químiques.